jueves, 30 de abril de 2020

Boumort, entre el cel i el sòl hi ha alguna cosa ... (versió en català)

Hi ha un lloc màgic allà dalt a les muntanyes que val la pena conèixer si t'atrau la fotografia de fauna o senzillament si t'agrada la natura. És un d'aquells pocs llocs on gaudir alhora de quatre dels cinc voltors ibèrics dins un paisatge de pel•lícula, en ple cor del Prepirineu Català. Hi ha gent de la bona i una cuina per recordar. Per tota la resta Mastercard! Una excel•lent manera per oblidar la tancada pel condemnat coronavirus.

Afortunadament per a aquells que ens agrada viatjar a veure bestioles, en l'actualitat tenim molts llocs on viure experiències inoblidables. La Reserva Nacional de Caça de Boumort és una d'elles, que a més compta amb no pocs atractius addicionals que la converteixen en una seriosa referència a tenir en compte.

Parlar de Boumort és parlar de trencalòs, l'espècie estrella juntament amb l'aufrany. Un magnífic lloc per veure'ls des de prop i gaudir-ne una bona estona. Un magnífic lloc per oblidar-nos i deixar enrere aquesta bogeria de pandèmia.

La Reserva compta amb 13.000ha de pura muntanya a menys d'hora i mitja de Lleida i a escassos km de la localitat de Tremp. L'entorn té una àmplia oferta d'activitats de natura a més de la caça del cérvol i el senglar, com rutes en 4x4, senderisme a peu, observatoris per a mamífers, fotografia de la brama, excursions ornitològiques i serveis associats d'empreses especialitzades. Però la més flipant de totes elles és el canyet amb hide per a la fotografia d'aus carronyeres, principalment el trencalòs i l'aufrany, encara que també per voltor negre i comú.

Per què Boumort? Hi ha tantes raons com ocells al canyet i persones al darrere que viuen per protegir-lo. En la meva vida professional em dedico d'una o altra manera a la conservació d'aus carronyeres des de fa bastants anys i he vist moltes i de moltes maneres, unes vegades gaudint-ne i altres aixecant els seus cadàvers; però per això cal gairebé una vida. No obstant això a Boumort tenen lloc en un mateix dia interaccions que en circumstàncies normals portarien setmanes o mesos o dit d'una altra manera, aquest canyet ofereix la possibilitat de veure coses en un període de temps del què generalment no disposem.

Un altre dels punts més interessants de Boumort, és que es tracta d'una iniciativa que parteix de la pròpia Administració, en aquest cas la Generalitat. Per regla general els hides de fotografia són de titularitat privada i no és habitual la iniciativa de l'Administració excepte en algunes ocasions comptades com Aragó i Catalunya -que jo sàpiga- i a la qual aviat se sumarà Andalusia. Cadascú té la seva pròpia opinió i en el meu cas aplaudeixo també la iniciativa pública; tots hauríem de tenir dret a gaudir de la fauna la conservació de la qual paguem amb els nostres impostos, sense necessitat de acudir a la iniciativa privada o travessar la Península com l'esquirol per aprofitar el que han fet altres CCAA més avançades. Les administracions no han de ser elitistes amb la seva fauna i per aquesta raó penso que Boumort és un model a seguir.

El hide per voltors de Boumort està obert a professionals i afeccionats, nacionals i estrangers, persones soles o petits grups familiars. L'únic requisit és sol•licitar-ho amb suficient antelació a través del seu web i fer efectiu el pagament d'una
taxa, que va destinada íntegrament a l'manteniment del canyet i a la vigilància de la zona. Gràcies a això la reserva gaudeix d'una bona protecció per part d'una guarderia molt eficaç. La resta és ben senzill; tan sols cal seguir les indicacions dels professionals que ho gestionen i portar una bona quantitat de targetes de memòria i bateries per a la càmera, o dues millor que una.

Aquest és el hide. És una estructura integrada a l'entorn dins un indret estratègic. Al cel, al fons a l'esquerra, hi ha un grup de voltors comuns que s'acosten.

El hide és d'obra, cobert de pedra local per integrar-lo en el paisatge. Està perfectament equipat, amb wc i bancs de fusta. Posseeix finestres de vidre espia que cobreixen pràcticament uns 200 graus de visió. L'únic consell addicional és que si hi vas a l'hivern portis roba adequada, ja que les temperatures que vam patir van arribar als -12. Nosaltres estiguérem dos dies i tres persones i ens va resultar bastant còmode. A més, amb l'espectacle que tens fora, el que menys t'arriba a preocupar és el que hi ha dins.

Respecte a les aus, doncs el puntàs del lloc són els trencalossos i aufranys. No vam veure aufranys perquè anàrem a ple hivern, però dels primers vam tenir magnífiques oportunitats: uns 15 individus de tots els plomatges, sense comptar els 24 voltors negres. Els voltors negres són fruit del el projecte de reintroducció conjunt de la Generalitat amb GREFA. Pel que fa a voltor comú les xifres són les típiques per a qualsevol canyet d'aquestes característiques, una salvatjada.

Ara us deixo una sèrie d'imatges preses durant la visita. No cal descriure-les:















Els resultats es resumeixen en 7.000 fotos fetes amb la meva càmera, a més de vídeo. Com a anècdota, he d'explicar que la combinació de l'fred pirinenc hivernal i fer tantes fotos en tan poc temps, em va deixar una anquilosi al dit que utilitzo per disparar que em va durar un parell de dies.

Des d'aquí volem agrair a la Generalitat de Catalunya, a Jordi Palau i a Joan Cúria, de les oficines de la Reserva a Tremp, per l'entranyable acollida i ajuda que ens van brindar. Al personal del canyet pel seu bon fer i als nostres excel•lents amics els Agents Rurals Jordi Pont i Anna Servent, perquè sense ells això no hauria estat possible. Per descomptat també al meu Germà Gabriel Babiloni per traduir això al català.

Ja estem planificant la següent visita!!

Aquest sóc jo. Mai ser ignorat va ser tan flipant !!

No hay comentarios :

Publicar un comentario